NoticiasVer todas las noticias »« volver

Carta de despedida Jaume Costa a la familia del basket Xabiera

Família del basket, mai havia pensat que aquest dia arribaria, però si, ja ha arribat el moment de penjar les botes i retirar-me. És una decisió que no ha sigut gens fàcil de prendre perquè m´encanta el basket i disfrute jugant, però ja les meues cames no arriben a fer el que el meu cap i el meu cor desitjarien. A més, ha arribat el moment de dedicar més temps a la família.

Vaig començar sent un xiquet i m’ho deixe després de més de 30 anys, amb més de 1000 partits jugats en totes les categories del club. Els meus sentiments, en aquests moments, són d’alegria i orgull per haver pogut complir tota la meua trajectòria en el Joventut Xàbia, el club del meu cor.

Estic molt agraït a tots els entrenadors que he tingut durant tots aquests anys, però sobre tot una menció especial a Josep Lluís Henarejos que és la persona que en va transmetre la passió pel basket i de la que jo més he aprés. I com no al meu gran amic José Chulvi, l’entrenador que més rendiment ha tret de mi.

També donar les gràcies a tots els companys en els que he pogut jugar. Destacar al meu gran amic Miguel Cardona, del que guarde molts bons records, i al meu germà baloncestístic Jacobo, el jugador en més talent en el que he jugat, mil gràcies per poder estar en el meu últim partit. A Deme i a Alfonso, per a mi sempre Alfonsito, i espere que pròxim capità de l’equip, agrair-los que en convenceren per a jugar un any més. Ara sou vosaltres els que heu de tirar dels jóvens.

I com no , moltíssimes gràcies a tota la meua família, en especial a Maribel i als meus pares per tota la paciència que han tingut, ja que tot el temps que he dedicat al basket els ho he llevat a ells.

No vaig a desvincular-me totalment del club, ja que m’agradaria poder ajudar en la formació dels jóvens de la cantera i transmetre l’esperit del Joventut. Un esperit que ha estat sempre viu en el nostre Miguel Buigues, com s’ha pogut demostrar en els molts memorials que he jugat, i malgrat això, enguany no he pogut evitar posar-me nerviós i sentir un formigueig per tot el cos.

El pròxim 22 d’abril serà l’últim partit com a jugador oficial i, sens dubte, un dia molt especial per a mi.

Jugadores i jugadors del Joventut Xàbia vos desitge que gaudiu d’aquest esport com ho ha fet jo.

1 , 2 , 3  FORÇA

Compártelo: